dijous, 23 d’abril del 2009

Llibres i Roses per a tothom

Hola!

Em sembla que tenia escrit per alguna banda un esborrany del que havia de ser aquesta primera entrada. No obstant, ara estic improvisant, que d'alguna manera, sempre és més divertit.
L'experiència d'avui ho demostra, però millor no m'avanço als successos.
Feia ja temps que cavil·lava sobre la creació d'un nou bloc, perquè l'altre, que ja té el seu temps (la primera entrada data del 4 de febrer del 2007, pocs dies abans del meu catorzè aniversari) està ple de coses que ara considero massa personals. Últimament he intentat canviar aquesta dinàmica, diria que més o menys amb èxit, i d'aquí que decidís tornar a començar.
Total, que m'hi vaig posar. Vaig editar la plantilla la setmana passada, deixant-la apunt per començar a escriure avui: la diada de Sant Jordi, el dia del Llibre i la Rosa a Catalunya, i el dia Internacional del Llibre.

Crec que és la festa catalana que més m'agrada, perquè exalta l'amor i la cultura. Això de la rosa per la noia i el llibre per al noi ja està passat de moda, i ara hi ha llibres i roses per a tothom, cosa que demostra que, potser, encara hi ha coses que evolucionen per a bé.
De totes maneres, no és pot dir que jo sigui una persona que la visqui gaire, aquesta festa. Mai he esperat una rosa, ni el resultat de cap concurs literari dels que abunden, ni tinc per costum anar a cap lloc en especial.
Tanmateix, avui puc dir que he rebut dues roses més o menys inesperades; premis al meu anglès, i a un relat en català. N' estic contenta. Però encara ho estic més d' haver-me llençat i haver seguit un pla improvisat, que m'ha ocupat la tarda i l'ha feta diferent de qualsevol altre Sant Jordi.
Passejar entre les parades de llibres de les Rambles, entre totes les altres emocions que et pugui despertar, et fa adonar d'una cosa: de l'ignorant que ets. Almenys, en el meu cas. No és la primera vegada que em sento així, ni molt menys, perquè jo gaudeixo trobant-me entre llibres. Però hi ha tants llibres per llegir, tantes paraules que volen ser compreses, tantes idees impreses...
Donen la sensació que si les avarques totes, si llegeixes almenys una part dels volums que veus, sabràs quina posició ocupar al món, i tindràs una idea del que vols. Però suposo que no té per què ser així...oi?
Per mi ha sigut un dia especial, i desitjo que molta més gent hagi gaudit com jo avui del fet de, simplement, passejar entre llibres, acompanyada d' amics, com ha sigut el meu cas, o anant sol, que si una cosa sabem les persones solitàries és que, si tens un llibre, mai no n'estàs del tot, de sol.

Feliç Sant Jordi!