Per tal de no oblidar. És per això que s'escriuen els diaris. Perquè tenim por d'oblidar el nostre passat i que els altres ens oblidin a nosaltres.
També hi ha un altre motiu per a escriure els diaris: per desfogar-se.
Servir als dos objectius al mateix moment no crec que sigui fàcil.
Perquè algú que no vol ser oblidat tendirà a escriure per a deixar una bona memòria de si mateix. En canvi, al que escriu tan sols per desfogar-se i després tant l'hi fa si aquell paper es crema, escriurà allò que li surti de dins, tal com raja, sense preocupar-se de què pensarà qui el llegeixi.
La pregunta és si cap dels dos deixarà sobre el paper la seva vertadera essència.
Un deixarà un testimoni probablement molt més elevat que l'individu real. I l'altre deixarà els seus pensaments més extrems, més fogosos, no el seu jo habitual.
Bé, suposo que tots dos són part d'un mateix, de totes formes. Al final resulta que tot i els nostres esforços, els diaris no poden representar-nos, perquè tenim massa facetes.
I aquells que s'esforcen en semblar perfectes en els seus diaris, s'estan equivocant: estan deixant un testimoni que no els representa. I qui llegeixi el seu diari coneixerà una altra persona, no l'autèntica, que, eclipsada per la falsa, desapareixerà.
Ha passat força temps des de l'última entrada, i força coses m'han passat a mi. El color verd d'aquest bloc em fa tornar a la verda i plujosa terra d'Eire, on es necessita un jersei al juliol... M'agradaria poder dir que després d'aquestes dues setmanes sóc una altra persona, tanmateix, de tornada a la calor, sé que no és veritat.
Bé... potser només una mica.
