dimecres, 29 de juliol del 2009

Estimat diari...

Aquest títol seria el típic encapçalament de qualsevol clàssica entrada en un diari personal. Existeixen molts tipus de diaris personals, si t'hi pares a pensar: aquell on anotes el teu dia a dia, el de les teves reflexions; l'altre on cada matí, en despertar-te, anotes allò que has somiat; el diari de viatge, en el que relates les teves experiències fora de casa; el quadern d'idees dels artistes, on apunten qualsevol llumeta que se'ls hi hagi encès per tal de no oblidar-la...
Per tal de no oblidar. És per això que s'escriuen els diaris. Perquè tenim por d'oblidar el nostre passat i que els altres ens oblidin a nosaltres.
També hi ha un altre motiu per a escriure els diaris: per desfogar-se.

Servir als dos objectius al mateix moment no crec que sigui fàcil.
Perquè algú que no vol ser oblidat tendirà a escriure per a deixar una bona memòria de si mateix. En canvi, al que escriu tan sols per desfogar-se i després tant l'hi fa si aquell paper es crema, escriurà allò que li surti de dins, tal com raja, sense preocupar-se de què pensarà qui el llegeixi.
La pregunta és si cap dels dos deixarà sobre el paper la seva vertadera essència.
Un deixarà un testimoni probablement molt més elevat que l'individu real. I l'altre deixarà els seus pensaments més extrems, més fogosos, no el seu jo habitual.
Bé, suposo que tots dos són part d'un mateix, de totes formes. Al final resulta que tot i els nostres esforços, els diaris no poden representar-nos, perquè tenim massa facetes.
I aquells que s'esforcen en semblar perfectes en els seus diaris, s'estan equivocant: estan deixant un testimoni que no els representa. I qui llegeixi el seu diari coneixerà una altra persona, no l'autèntica, que, eclipsada per la falsa, desapareixerà.


Ha passat força temps des de l'última entrada, i força coses m'han passat a mi. El color verd d'aquest bloc em fa tornar a la verda i plujosa terra d'Eire, on es necessita un jersei al juliol... M'agradaria poder dir que després d'aquestes dues setmanes sóc una altra persona, tanmateix, de tornada a la calor, sé que no és veritat.
Bé... potser només una mica.

2 comentaris:

  1. Hola!

    Alguns dels diaris que has mencionat no els considero com a tals, tot i que segur que depèn del significat que té. En un diari hom pot deixar la seva autèntica personalitat? Crec que la resposta varia en funció del que pretengui l'autor o a qui va dirigit. Si ho escriu per ell mateix sí que se'l podria arribar a conèixer perquè no té perquè fingir en el seu racó més personal. En canvi, si ho fa per poder viure en el record, farà el que has dit "pintar-se" com voldria ser. El millor per saber com és "l'autor" seria tenir accés al major nombre possible de diaris seus però de diferent enfocament.

    Pel que dius al final diria que ja has fet un viatge de vacances que espero que t'hagi anat bé. Els dos sabem que no et conec però et voldria dir que no t'obsessionis en com ets ni el passat ja que això pot destrossar-te el present.

    Cuida't i gaudeix de la vida!

    Omega

    PD: Perdó per aquest pedazo (pel que fa a volum) de comentari ;)

    ResponElimina
  2. Hola de nou!

    Sí, ja sé que amb aquest nom no em coneixeràs però sóc el de dalt que fa uns dies va obrir un blog nou i esperava que publiquessis una nova entrada per convidar-te a veure el meu nou espai.

    Espero que estiguis bé i no tinguis cap problema greu que t'impedeixi publicar res.

    Cuida't molt!!

    Sora

    ResponElimina