dijous, 21 de maig del 2009

Sis campanades

La calor m'atrapa.
La calor cau sobre mi en forma de llum, i rellisca per la meva pell en forma de pluja.
La calor m'escalfa el cor i m'empresona i m'ofega.
La calor s'estén pel meu cos fins a les puntes dels dits. Em costa respirar, però em sento alliberada.
La calor em calma l'ànima i m'alimenta el foc que duc dins.
M'embolcalla. Vull sortir. Vull cremar-me i esdevenir cendra, i volar amb el vent.
Llavors, lentament, desaparec.
La calor m'evapora.


Bé, sembla que s'acosten canvis. Canvis radicals.
Ja era hora.

2 comentaris:

  1. M'ha agradat l'escrit no l'he entés del tot (m'ha semblat pillar unes quantes metàfores) però en general no m'ha semblat gens trist

    Si aquests canvis arriben espero que siguin bons i de llarg gaudir.

    Cuida't molt i fins aviat!

    Omega

    PD: Ja pensava que no escriuries res més :$

    ResponElimina
  2. si tomas bien los cambios, el resultado sera bueno
    espero que todo vaya bien, te quiero!

    ResponElimina